Què conté cada indicador?
Cada indicador es desplega en quatre escenaris graduats de menor a major grau de promoció de la salut al centre. Cada escenari permet escollir dos opcions, segons correspongui la identificació plena amb l’escenari descrit; una identificació una mica per sota o, finalment, una mica per sobre. Els quatre escenaris presentats en cada indicador són sumatoris i acumulatius, és a dir, cada escenari sempre inclou i supera l’anterior. Cada indicador compta amb una fitxa descriptiva on es defineixen els elements clau i es relaten possibles accions a desenvolupar en el marc de l’indicador. La fitxa inclou el desplegament de l’indicador en forma de quatre escenaris possibles ordenats de menor a major grau de promoció de la salut al centre. Cada escenari permet escollir tres opcions, segons correspongui la identificació plena amb l’escenari descrit; una identificació una mica per sota o, finalment, una mica per sobre.Qui ha d’aplicar la rúbrica ?
L’aplicació pot fer-se amb diferents formats, des del procés de reflexió de l’equip directiu fins a l’organització d’un procés participatiu per a aquesta finalitat. Aquest procés participatiu pot implicar tota la comunitat educativa, o bé una comissió formada per representants dels diferents col·lectius de la comunitat educativa (equip directiu, professorat, estudiants, famílies, municipi...). Cal decidir, doncs, quin serà l’òrgan col·legiat en el qual es debatrà aquest document i es realitzarà l’autoavaluació. Si el centre disposa d’un equip de salut o promoció de la salut, potser seria l’espai idoni, sempre que inclogui diferents representants de la comunitat educativa. Si no és el cas, es pot constituir, si es considera oportú, una comissió específica per a aquesta finalitat.Per què és important aportar evidències ?
En el moment d’escollir un dels escenaris en cada rúbrica, es recomana acompanyar l’elecció amb evidències que avalin l’elecció feta i permetin acreditar-la. Per això s’ha previst un apartat específic on es demana “Per què s’escull aquest escenari”. Disposar d’aquesta avaluació permetrà que en possibles ocasions que s’apliqui la rúbrica hi hagi un criteri clar a partir del qual valorar si s’han millorat o no els resultats que avalen cada posició.Què aporta l’aplicació de la rúbrica ?
El resultat de l’avaluació ha de fer visibles les accions i el marge de millora que cada institut té amb relació amb la promoció de la salut. Per això al final de cada àmbit s’adjunta una fitxa de reflexió. L’objectiu d’aquest apartat és convidar a fer una lectura sintètica dels resultats obtinguts i ajudar a treure conclusions útils per a la projecció d’accions en el futur.Quan es recomana aplicar la rúbrica ?
El sistema està pensat per utilitzar-lo periòdicament. Es recomana aplicar-lo anualment per tal de copsar l’evolució i el progrés.Com hem d’aplicar la rúbrica ?
Un cop registrats a l’aplicatiu us recomanem que per a cada indicador:- Escolliu un escenari i una de les dues posicions que es proposen a la rúbrica dins de cada escenari.
- Justifiqueu els motius de l’elecció aportant evidències (en què us heu fonamentat per situar-vos en l’escenari escollit? Quines accions heu portat a terme per situar-vos en l’escenari?)
- Reflexioneu sobre els reptes i prioritats de cada un dels àmbits. Al final de cada un dels 5 àmbits hi trobareu una fitxa de reflexió sobre la promoció de la salut. La idea és recollir informació sobre: Fortaleses i reptes que s’han detectat en l’avaluació d’aquest àmbit i alhora plantejar-se els principals reptes que caldria afrontar per millorar els resultats en el futur.
- Prioritats: llista de reptes que caldria afrontar per ordre d’urgència o d’importància, en el context de la promoció de la salut en els centres.
Quant temps ocupa l’aplicació de la rúbrica?
A títol orientatiu, pensem que la seva aplicació pot suposar: Una primera reunió de la comissió encarregada d’aplicar la rúbrica d’autoavaluació. En aquest cas, es recomana fer una lectura i una primera discussió dels 18 indicadors. En cada cas caldrà debatre els posicionaments dels membres. Fora bo que en aquesta primera reunió s’anotessin les dades, accions, documents o informacions que cal cercar per acabar de decidir l’avaluació i les evidències que acompanyaran cada una de les respostes de la rúbrica. Segona reunió de la comissió, en què es comparteix tot el material i la informació recollida. Si hi ha temps, es revisen i s’apliquen els 18 indicadors amb les respectives evidències i argumentacions. Si es considera necessari es pot realitzar una tercera i última reunió per acabar l’autoavaluació, si no s’ha acabat, i prendre les decisions que es consideri oportunes arran dels resultats obtinguts. Entenem, doncs, que idealment es pot resoldre amb dues o tres reunions. Hi ha casos, però, en els que s’ha aplicat la rúbrica amb una sola reunió.Què hem de tenir en compte en la interpretació dels resultats ?
La interpretació dels resultats ha de tenir en compte les característiques especials i específiques de cada institut, així com les limitacions i condicionaments que es poden derivar del context particular en cada cas. La finalitat és que siguin útils i motivin a la millora.Qui ha elaborat aquesta rúbrica?
La rúbrica s’ha elaborat des de l’Institut de Recerca Educativa de la Universitat de Girona, i concretament des del Grup de Recerca en Infància, Joventut i Comunitat (LIBERI). La recerca ha comptat amb el finançament del projecte ProspecTsaso (EFA019/15- Programa Interreg- POCTEFA). Per a la realització del projecte s’ha format un equip interdisciplinari format per les següents persones:- Noemí Adarnius (Àrea de Salut, Ajuntament de Palafrugell)
- Sandra Armas (Àrea de Joventut, Ajuntament Castell-Platja d’Aro)
- Anna Loste (Polítiques de Promoció de la Salut i Qualitat de Vida de DIPSALUT)
- Maria Rosa Pascual (Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà)
- Maribel Pena (Àrea de Joventut, Ajuntament de Salt)
- Mariona Salvador (Àrea de Joventut, Ajuntament de Celrà)
- Joana Terrades (Promoció i Salut Comunitària a Girona, Generalitat de Catalunya)
- Narcís Turon (Àrea de Joventut, Ajuntament de Girona)
- Arantza del Valle (Universitat de Girona- investigadora del grup de recerca Envelliment, Cultura i Salut)
- Bernat-Carles Serdà (Universitat de Girona- investigador del grup de recerca Salut i Atenció Sanitària)
- Carme Trull (Universitat de Girona- investigadora del LIBERI)
- Pere Soler (Universitat de Girona- investigador del LIBERI)
- Anna Planas (Universitat de Girona- investigadora del LIBERI)
Amb qui podem contactar per demanar més informació sobre la rúbrica?
Si voleu contactar amb els responsables del projecte de recerca a la UdG, us podeu adreçar a ells a través del correu sec.ire@udg.edu o el telèfon 972418027.