Accions que afavoreixen el tracte individual de l’estudiant per donar resposta a les seves necessitats afectives

Aquest indicador pretén mostrar en quina mesura el centre educatiu ha incorporat, a les seves estratègies d’intervenció, actuacions que considerin les diferents necessitats afectives dels seus alumnes i com es treballa l’educació afectiva i sexual des de l’aula. L’afecte és el sentiment d’estimació i lligam cap a altres, i la sexualitat és una part integrant de la personalitat de l’individu, la qual es desenvolupa progressivament al llarg de la vida. La sexualitat no és només una necessitat fisiològica, sinó també la capacitat d’homes i dones per comunicar-se i expressar-se. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’educació sexual i l’adquisició d’habilitats sobre la sexualitat i les relacions humanes evita problemes de salut i motiva actituds més responsables i saludables. La sexualitat del jove s’ha d’entendre com un aspecte fonamental per al seu desenvolupament personal, la seva salut i la seva satisfacció afectiva. Tenint en compte la importància de la sexualitat i l’afectivitat en l’individu, el centre podria realitzar alguna d’aquestes accions, entre altres:
  • Elaboració d’un pla: Elaborar un pla d’actuació perquè es tinguin en compte a l’aula les necessitats afectives dels alumnes, un pla que desenvolupi les accions concretes a seguir, amb l’ajuda de psicòlegs especialitzats en afectivitat, adaptat al centre educatiu, i amb els protocols d’intervenció desenvolupats.
  • Personificació en el tracte: Els professors haurien de vetllar per oferir una formació propera als alumnes. És important que aprenguin els noms de tots els alumnes, per personificar el tracte, i que coneguin per sobre les seves condicions personals i acadèmiques.
  • Accessibilitat a tutories de consultes al professorat: Cada professor o professora podria oferir unes hores al mes per poder-li fer consultes o parlar del que es vulgui: compartir dubtes, problemes, curiositats, consultes dels objectius acadèmics i personals, etc., per tal de prevenir futures malalties psicosocials que puguin acabar la vida dels alumnes.
  • Traspàs d’informació entre professorat: Que els diferents professors (de primària i secundària i entre els diferents cursos) fessin un traspàs de la casuística dels alumnes per tal de poder oferir una major personificació, proximitat i confiança en la relació professorat-alumne (article 3.1 de l’Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny).
  • Facilitar l’accés a material que propiciï les relacions sexuals responsables: preservatius, material anticonceptiu, etc.
  • Formació al professorat sobre com establir vincles de confiança, oberts i espontanis amb els alumnes: Formació al professorat perquè aprengui a desenvolupar tècniques per establir vincles de confiança oberts i espontanis amb els alumnes i protocols d’actuació si cal comunicar el problema als pares.
  • Tallers de desenvolupament afectiu: Per orientar els adolescents perquè coneguin com establir les relacions amb el grup d’iguals i quines expectatives i pensaments envolten els comportaments sexuals en aquesta època, i a establir relacions sexuals responsables, i sobre la contracepció.

Fonts